Te extaño siempre, pero estos dias se hacen mas dificiles, me gustaria que pudieras compartir conmigo esta gran alegría que es tuya también y que deberíamos poder celebrar abrazados y sonriendo. La alegría de titularme se empaña aunque no te guste y se que no te gusta, que me dirias que no sea tonto que lo disfrute igual y que eres una vieja loca nomás, siempre asi, puta que te extraño!

Seria fantàstic

que anés equivocat

i que el wàter no fos ocupat.

Que fes un bon dia

i que ens fes bon pes.

Que sant Pere, pagant, no cantés.

Seria fantàstic

que res no fos urgent.

No passar mai de llarg i servir per quelcom.

Anar per la vida sense compliments

anomenant les coses pel seu nom.

Cobrar en espècies i sentir-se ben tractat

i pixar-se de riure i fer volar

coloms.

Seria tot un detall,

tot un símptoma d'urbanitat,

que no perdessin sempre els mateixos

i que heretessin els desheretats.

Seria fantàstic

que guanyés el millor

i que la força no fos la raó.

Que s'instal-lés al barri

el paradís terrenal.

Que la ciència fos neutral.

Seria fantàstic

no passar per l'embut.

Que tot fos com és manat i ningú no manés.

Que arribés el dia del sentit comú.

Trobar-se com a casa a tot arreu.

Poder badar sense córrer perill.

Seria fantàstic que tots fóssim fills de Déu.

Seria tot un detall

i tot un gest, per la teva part,

que coincidíssim, et deixessis convèncer

i fossis tal com jo t'he imaginat.